Ca Pinet: un santuari del País Valencià

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Hui viatgem fins a Alcalalí, un xicotet poble de la Marina Alta en mig de la Vall de Pop, per a reunir-nos amb Jeroni Moncho Ferrer. Jeroni és l’amo de Ca Pinet, un bar-museu definit per Manuel Sanchis Guarner com “el santuari del País Valencià”.

Ca Pinet és, probablement, el lloc que Joan Fuster, El Che i la Pasionaria haurien triat per a compatir un arròs al forn mentre debaten sobre la pertinència de la màxima fusterina que resa que “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”.

Les banderes penjades a l’entrada són el primer que es pot veure quan hom entra. El ritme de les lletres de Txarango, Zoo, Raimon o himnes com La Muixeranga o La Internacional és la banda sonora que hom escolta. Una gran quantitat d’objectes exposats per tot arreu fan de Ca Pinet un autèntic museu etnològic. Fa pensar que falten ulls per poder veure tot el que hi ha. A cada centímetre, o inclús penjades al sostre, es troben prestatgeries, quadres, banderes o cartells que expliquen una part molt autèntica de la història del País Valencià.

Porta d’entrada de Ca Pinet, el santuari del País Valencià.

Jeroni conta —amb un (preciós) accent salat fruit de la repoblació mallorquina— que el primer Ca Pinet el va obrir l’avi de son pare —el senyor Pinet— a Benidorm, l’any 1903. Inicialment va ser un bar decorat amb objectes antics, especialment amb utensilis de la pesca tradicional valenciana. El Ca Pinet més polític el va obrir son pare Jeroni Moncho i sa mare Anita Ferrer a Tàrbena l’any 1974, amb el dictador encara en vida i les dificultats que allò suposava. Un any després, son pare va ser tancat a presó durant poc més d’un any per raons polítiques. La família Moncho Ferrer va continuar avant amb Ca Pinet.

Segur que qualsevol col·leccionista estaria encantat de tindre molts dels objectes dels quals Ca Pinet ha anat abastint-se durant aquests anys. Quadres (alguns amb dedicatòries especials d’artistes com Antoni Tàpies, Rafael Alberti, Federic Romaguera o Joan Castejón, entre molts d’altres), cartelleria de tota classe (de més recent i més antiga), pilotes i didals de pilota valenciana donats pel Museu de la Pilota El Genovés, llibres o banderes amb històries impressionants que donarien per a escriure un llibre…

A la pregunta de com s’abasteix de tots aquests objectes, Jeroni Moncho explica que “són tot donacions de la gent de tot arreu dels Països Catalans. Ca Pinet, com deia mon pare, no és seu ni meu, és patrimoni nacional del País Valencià i tothom ha anat aportant coses”.

Conversem amb Jeroni Moncho, propietari de Ca Pinet.

Per aquell racó de la Marina han passat il·lustres personalitats nacionals i internacionals com; Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Paco Muñoz, Vicent Garcia Devis, Mariela Castro (filla de Raul Castro); altrament, han visitat este indret alguns artistes tan destacats com ZooAspencat o La Gossa Sorda, la gent de l’Ateneu Republicà de Vallekas o Pep Botifarra; també polítics com Joan Baldoví, Santiago CarrilloJens Stoltenberg (exprimer ministre de Noreuga i actual secretari general de l’OTAN) han volgut conèixer aquest museu en primera persona.

- Publicitat -

“Les portes de Ca Pinet sempre estaran obertes per a la nostra gent” diu Jeroni. Malgrat això, conta que no tot han sigut visites de “la nostra gent”. De vegades, han tingut visites de persones de l’extrema dreta “amb la característica violència i impunitat que els acompanya”.

Després de més de quaranta anys a un local municipal de Tàrbena, en l’any 2017 el govern municipal de Tàrbena  (una coalició electoral entre PP i PSPV-PSOE) va tractar de tombar el projecte Ca Pinet. Ca Pinet era un local amb més de quaranta anys d’història que, alhora, era un referent turístic importantíssim per al poble i portava nombrosos visitants i curiosos.

Banderes, objectes i tot tipus de consignes omplen les parets de Ca Pinet.

Després de diàlegs i negociacions entre la família i el consistori municipal, una molt estesa campanya de recollida de firmes –amb més de 10.000 firmes-,  la família Moncho Ferrer va haver de traslladar-se a Alcalalí. Ho va fer amb el sentiment de que allò anava més enllà de motius merament administratius o urbanístics. “L’únic que fem és mostrar la nostra cultura i que no es perda, que no ens roben la nostra identitat, perquè no tot és com ens han contat durant els últims 20, 30 o 40 anys…Tot açò ve de molt abans”, explica.

“La responsabilitat de mantenir viva la nostra llengua i cultura és d’aquells que la vivim i  especialment dels joves, perquè si no ho fan, no ho farà ningú” explica Jeroni. Amb un somriure que, diu, “ningú li podrà arravatar”, exposa que “tenim molta gent jove al nostre costat que defensa el País Valencià, i això és molt bonic (…) Durant els anys noranta això no passava”. Cal destacar l’orgull amb què Jeroni parla del jovent del País Valencià i com cada vegada més es sumen a defendre i vetlar pel futur del País. “Aquests són els nostres segadors, els qui lluiten!”.

Sincertant-se, Jeroni Moncho es mostra optimista amb el canvi de rumb polític que ha experimentat el País Valencià durant els últims anys: “El canvi de govern a la Generalitat Valenciana ha afavorit en la utilització i ensenyament de la nostra llengua, particularment a la Conselleria d’Educació, encapçalada pel conseller Marzà.” En este context, Jeroni recorda quan va a recollir a la seua filla a l’escola i es posa molt content quan escolta als altres xiquets estrangers parlar la nostra llengua, fins i tot entre ells: “comencem a veure senyals d’allò bo que fa el govern valencià, és un moment per sentir orgull”.

La “Font de la Santa Democràcia” de Ca Pinet

Entre idees i pensaments, Ca Pinet també és un bar on es cuina menjar deliciós i tradicional, amb preus populars i, com diu ell, res de processats. Jeroni enumera una carta farcida de gastronomia autòctona: paella valenciana, paella d’abadejo, col i alls tendres, de carn, peix o de verdures per als vegetarians. També aspencat, mandonguilles, embotits de la terra, tomaca rosa d’Altea amb anxoves, putxero, arròs en fesols i naps o l’arròs de l’abuela que fan en hivern amb verdures, costelles i pernil són part de la seua oferta gastronòmica, i…TOT TE UNA PINTA MERAVELLOSA!

Amb un missatge d’alegria i el coratge de qui no es rendeix malgrat les adversitats, Jeroni s’acomiada amb unes paraules per a la gent del País Valencià, que també és la gent de Ca Pinet:”entre tots fem que la nostra cultura vaja cap avant, estiga exposada i no es perda mai”.

Ca Pinet és un punt de trobada, un lloc per fer comboi i sentir-se com a casa, un lloc per parlar i estar còmodes. Contribueix al objectiu de vertebrar el País Valencià, d’afavorir i promoure el seu teixit associatiu, les xarrades o els casals populars. Perque viure vol dir prendre partit, les barres dels bars també poden convertir-se en trinxera, en llar i en caliu col·lectiu.

Urna de l’1 d’octubre, que va entrar a Ca Pinet mentre un dolçainer feia sonar La Muixeranga.

 

- Publicitat -